Tarragona, Kathedraal

Opus 1117El nou orgue Verschueren de la Catedral de Tarragona

Entre 1562 i 1567, Salvador Estada i Perris Arrabassa van construir un orgue per la Catedral de Tarragona. La caixa de l’orgue va ser esculpida pels entalladors Jeroni Sanxo i Perris Ostris segons la traça dissenyada per Mn. Jaume Amigó. Com a resultat de diversos projectes de reconstrucció, l’instrument original es va perdre per complet, llevat de la fabulosa caixa històrica per a la qual s’encarregà a la firma Verschueren Orgelbouw  la construcció d'un nou orgue. S’evità deliberadament la idea de fer una reconstrucció de l’orgue original així com la de fer un orgue eclèctic. En canvi, la inspiració ens ha portat a elaborar un projecte a partir dels vincles històrics entre el sud dels Països Baixos i la Península Ibèrica. En particular, als segles XVI i XVII, hi hagué un contacte intensiu entre músics i orgueners de les dues zones geogràfiques i l'orgue original a Tarragona va ser construït per orgueners sota la influència del sud d’Holanda. En la construcció del nou orgue a Tarragona s’han aplicat els coneixements adquirits durant els últims deu anys, tant pel que fa a la restauració d'orgues històrics com a la construcció de nous instruments. A més, la investigació es va dur a terme en diversos orgues, tant als Països Baixos com a altres països i es van estudiar moltes fonts. El nou orgue no és un 'estil-còpia', sinó més aviat un nou instrument inspirat en idees històriques i punts de partida concrets.

 

Construcció

En realitat, no hi cap altra caixa d’orgue comparable a aquesta que estigui situada a l'últim tram de la nau abans del creuer. La caixa de la 'Cadireta' es troba dins de la balustrada. Les dimensions i el disseny de la façana històrica determinen la forma del nou orgue que s'ha construït sobre una estructura de pi, instal · lada darrere la façana.

Al centre de la caixa principal, a la mateixa altura que els peus dels tubs de la façana, es troben els dos secrets de l'Orgue Major. Els tubs més grans del Flautat Major són alimentats a través de conductes dels camps de tubs de cada costat. Per tal d'aconseguir una difusió directa del so, els secrets del pedal 'petit' (tot els registres de 8 peus o més aguts) es troben directament darrere dels tubs de façana de 16 peus.

L'Orgue de Dalt' està emplaçat per sobre de l’Orgue Major, al centre de la caixa. A causa de la limitada profunditat de la caixa de l'orgue, la canonada es divideix entre els secrets superior i inferior respectivament (una analogia es pot establir aquí amb exemples d’orgues del nord d’Holanda i els orgues Brebos de l'Escorial). La Cadireta es troba darrere l'esquena de l'organista en una caixa independent que forma part de la balustrada. El Contrabaix i Bombarda del pedal (ambdós registres de llargada completa de 16  peus) es troben sota l’arcada darrere l'orgue al mateix nivell que el de la Cadireta. Les quatre manxes de falca es troben darrere dels 'grans' registres del pedal. El coronament de la caixa de l’orgue sembla molt probablement que només hagi tingut una funció decorativa durant tota la seva existència.

La caixa de l'orgue té portes de proporcions monumentals. En el moment de la construcció de l'orgue, aquestes van ser decorades pel pintor italià Pietro Paolo da Montalbergo. Les portes seran retornades a la caixa després de la seva restauració. Quan estan tancades, aquestes cobreixen la part frontal de l'Orgue Major. Els tubs de la façana de la Cadireta i l’Orgue de Dalt (tubs canonges) s’oculten mitjançant teles decorades que funcionen com persianes que es poden enrotllar cap amunt i cap avall. La caixa de l'orgue va ser restaurada 'in situ' per Jesús Mendiola, Emma Zahonero i el seu equip.


El concepte

L'Orgue Major es pot descriure com una àmplia família de registres de principal; una idea que fa referència a la història de l'orgue i les tradicions organístiques dels segles XVI i XVII en general. La composició de les diverses mixtures s'ha concebut de manera que es pugui realitzar un gran nombre de diferents registracions de ple. El rengle de tercera del registre d’Alemanya es pot agregar separadament al ple. La disposició de l'Orgue Major s'ha ampliat amb la inclusió d'una Espigueta, una Corneta i una Trompeta Real. La divisió de la Corneta entre aguts i greus es pot ajustar a l'habitual do'/ do diesi' i la divisió catalana entre si i do'.
L’'Orgue de Dalt' compta amb una àmplia varietat de principals i registres de flauta en diferents altures sonores que ofereixen possibilitats per a moltes varietats de solista i registracions corals. La secció dels dos registres de llengüeta s’ha harmonitzat per tal que puguin ser utilitzats amb les flautes.

La Cadireta compta amb una família de registres de principal amb el Bordó que permet tant un 'petit plein jeu' com un registre de corneta ('cornet décomposé'). El Cromorn completa el conjunt.
Una secció totalment independent de pedal ofereix possibilitats per a la interpretació  d'una gran part de la literatura clàssica d'orgue d’Alemanya i França. La mesura dels tubs i llurs detalls de construcció es van derivar dels registres manuals. Un cos de Trompeteria en batalla (horitzontal) també s'ha afegit a la disposició de l’Orgue Major. La mesura de la talla dels tubs es va elaborar sobre la base de l'obra de Jean-Pierre Cavaillé (l'avi del famós Aristide Cavaillé-Coll). Els seus orgues mostren importants similituds amb l'estil clàssic francès i amb els instruments que coneixem com a tradició de Lieja. Les 'Regalies' van ser dissenyades d'acord a la descripció de Mariano Tafall.

La majoria dels tubs de metall contenen 23% d'estany. Els principals de façana i els ressonadors de la majoria de les llengüetes contenen més de 80% d'estany. Les planxes de metall d’orgue es van martellejar i ribotejar a mà.
La construcció i mesurament de les llengüetes s'elabora a partir d'exemples històrics de la tradició flamenca. Aquests registres tenen les canals en forma de bec d’ànec. La Bombarda té els peus i ressonadors de fusta.

 

Tècnica de construcció

Els diferents resorts tècnics de l'orgue s’han bastit sobre una estructura de bigues de pi i són accessibles a través de taulons de pas i escales, tots els quals estan fets de fusta massissa. La llitera amb les quatre manxes de falca es troba darrere de l'orgue i es pot fer funcionar tant manualment com mitjançant el ventilador elèctric. El portavent està fet de fusta de pi. Els tubs que no estan col·locats damunt el secret són alimentats mitjançant uns conductes fets amb metall d’orgue o fets amb fusta de pi.

Les corredores dels secrets estan fetes de roure. Les canals estan folrades amb xapes de fusta contralaminades. Els secrets de l’Orgue Major i del Pedal tenen ventalloles dobles per tal de reduir al mínim la influència mútua del vent  en l’articulació de sons greus de registres individuals.

La mecànica de notes és  majoritàriament penjant. Els taulers de reduccions amb molinets són de roure, les varetes són de fusta de pi, tallades al llarg de la veta, i tots els tirants estan fets de llautó. La Cadireta té una transmissió polsant amb balancins.

Les tecles dels teclats manuals estan cobertes amb fusta de boix (naturals) i de banús (sostinguts).     Les testes de les tecles estan guarnides amb pergamí. Els tiradors dels registres són tornejats en fusta de noguera i es troben a cada costat dels manuals. Els noms dels registres estan retolats en llengua catalana i s’han caligrafiat en pergamí.

 

Finalment ...

El nou orgue és el resultat d'un procés creatiu. Tot i que els punts de partida es van observar des de principis històrics d’orgueneria, no és còpia de cap altre orgue, sinó un nou orgue Verschueren. En la concepció de l'instrument, els esforços han estat per desenvolupar un concepte coherent sense interferir amb la preciosa caixa de l'orgue històric. El projecte es va dur a terme en estreta consulta amb els assessors Hans van Nieuwkoop, Wim Diepenhorst i Jordi Vergés i Riart. El disseny del projecte va rebre suport financer del Sr Jaume Costa i la Sra Rosa Pallejà.

 

                                                                                                              Verschueren Orgelbouw Heythuysen B.V.

                                                                                                              Johan Zoutendijk